Tot Montgat

Abans que en el transcurs del temps, i principalment en el darrer segle, fos modificada la seva topografia per la mà de l’home, Montgat era una barrera natural que separava físicament les actuals comarques del Barcelonès i el Maresme. A diferència de la plana de Badalona que era un extens sorral, i del litoral d’El Masnou fins a Mataró que forma un llarg llenç de platges i maresmes, i que per les seves característiques donà nom a la comarca, Montgat està format per un conjunt de turons que arribaven pràcticament fins a la línia de la platja, tret del que dona nom al poble i que s’endinsava dins el mar de manera semblant a la muntanya de Montjuïc, i que ha sigut pràcticament escapçat per l’extracció de la pedra emprada en la construcció de la línia del ferrocarril. Aquests turons estaven separats per diverses rieres: La riera de Tiana (Sant Jordi), entre el turó d’en Seriol i les Bateries; la riera de Montgat, entre el Turó del mateix nom i el de Can Ribas, actualment desapareguda per la urbanització dels barris de la Colònia Argentina i del Turó del Mar; la riera d’en Font, entre can Ribas i can Pallejà i finalment la riera d’en Miquel Matas i la de l’Huguera, al límit amb el terme d’el Masnou.

Si la superfície de Montgat ha sigut modificada amb el decurs dels temps, també podríem dir una cosa semblant del seu interior, doncs durant segles fou explotada la seva riquesa mineral amb l’extracció de calç, amb la construcció de galeries que s’afegien a les que previsiblement ja s’haurien format de manera natural degut al tipus de material calcari de que estava composta.

Cal fer esment de la descoberta feta a principis del segle passat d’unes importants coves, tal com va publicar, com a notícia molt important, el “Diario de Barcelona” del 13 de març del 1801. Tal vegada aquestes coves també varen ser utilitzades pels nostres avantpassats. Dissortadament no sabem la ubicació exacta que ens hauria permès els coneixements sobre la seva possible utilització.

Tot i que amb posterioritat, principalment a càrrec del Centre Excursionista de Badalona, s’han fet diverses campanyes espeleològiques, amb troballes de més o menys importància, no s’ha pogut trobar la cova objecte de l’article esmentat del que, tot i tenint en compte les possibles exageracions, no s’ha de menystenir la seva importància.