Ha mort l’Eudald Núñez
Despuntava el mes d’agost i ens va deixar l’Eudald Núñez, un home de personalitat singular que sobretot era bo, i que amb una discreta notorietat, evidenciava els valors d’una gran persona. Amb l’Eudald era fàcil sintonitzar i resultava difícil desconnectar. Sempre treballava amb col·lectius interessats a assolir el desenvolupament de projectes socials, dels quals acostumava a ser el pal de paller, teixint una xarxa al seu entorn. He de dir que m’he trobat força bé «atrapat» en aquesta xarxa. Entusiasta, treballador, responsable. Un home d’idees, un home amb valors, valors actius i transformadors, davant proclames liberals que, molt sovint, només són paraules buides.
A vegades, per sort, ens trobem que enfront de les qüestions a les quals hem de donar resposta en la nostra societat, hi ha persones que soles, col·lectivament o en organitzacions, assumeixen responsabilitats i donen solucions fonamentades en els seus valors ètics i morals.
L’Eudald, militant convençut en el camp de les accions socials, especialment amb joves a l’entorn del moviment escolta, era una d’aquestes persones; persones que no dubten a renunciar a la seva esperança personal i legítima, per convertir-la en una esperança per a tothom.
L’Eudald ha representat, com pocs, aquest doble valor que podem descriure com «l’arrelament i la transformació», aparentment contradictori i raonable a la vegada
Expresso el meu reconeixement a un badaloní de naixement que sempre ha residit a Badalona –de soca-rel–, a un mongatí adoptiu –i d’honor, pel seu treball a l’Aspirantat–, a un reconegut canereu –com diem a Badalona–; però també al que ha estat un activista de la catalanitat, en aquests darrers temps i en aquells en què era força difícil i arriscat expressar en públic aquestes qualitats. Hem d’agrair amb tota sinceritat, al que ha estat ciutadà exemplar, que argumentant i informant del seu treball a l’Aspirantat Sant Jordi de Montgat, i amb accions directes i personals, ha aconseguit fer viable aquest doble agermanament amb Alcanar: el de Montgat i el de Badalona; fet que ens obliga a no perdre memòria de la nostra història, que és la personal de molts ciutadans de Badalona, i d’altres llocs, amb arrels a Alcanar.
En el marc d’aquest procés d’agermanaments, Badalona, ara més que mai ha de reflexionar com impulsar amb entusiasme les futures relacions entre els municipis de Badalona, d’Alcanar i de Montgat. Amb aquest entusiasme que ens trametia l’Eudald.
Hem de sentir orgull de l’Eudald. L’Eudald: un ciutadà compromès!, un català activista!, un home de bé! Es mereix ser reconegut i formar part de la memòria col·lectiva de la ciutadania de Badalona.