Església parroquial de Sant Joan
L’advocació de Sant Joan a Montgat ve d’antic. Ja el 1400 es construeix una capella dedicada a Sant Joan, Sant Roc i Sant Sebastià, que, en un contracte firmat el 7 de gener de 1522 pel notari Pere Celitons, s’indica que es trobava situada dalt el Turó de Montgat, a prop del Castell.
Així mateix en un curiós inventari fet el 28 d’abril del 1635 del mobiliari i estris que hi havia a la torre de Montgat s’hi relacionaven creus, missals, calze, patena, guarniments d’altar, casulles, etc. i tot el necessari per les celebracions litúrgiques de la Capella de Sant Joan, Sant Sebastià i Sant Roc, així com la roba de la capella que guardava en Pere Matheu “a casa seva de baix” (Ca l’Alsina).
En aquesta capella hi són documentats diversos casaments de veïns de Montgat, el darrer 1758, tot i que podrien haver-n’hi de posteriors, doncs als registres parroquials sovint no hi havia totes les dades, depenent de la meticulositat del rector.
Ben segur que aquesta Capella desaparegué amb les restes del Castell amb l’explotació a partir del 1848 de la pedra del Turó per fer la via del ferrocarril.
Cap el 1816, en uns terrenys cedits per la família Alsina, comencen les obres de construcció de l’església parroquial, obres que varen restar aturades prop de 40 anys, fins l’any 1855 en que, a instàncies d’en Josep Umbert Sanpere, el bisbe Josep Costa i Borràs reprèn la construcció, segons els plànols de l’arquitecte en Josep Simó i Fontcuberta, aconseguint que al cap de dos anys fos coberta l’església. Fou així que el 15 de setembre de 1857 el rector de Tiana, Mn. Magí Marquet, beneí el temple i el 23 de juliol del 1859 s’hi celebra el primer casament.
El mes de juliol del 1860, el bisbe Costa i Borràs nomena vicari encarregat de l’església de Montgat a Mn. Miquel Albanell, que va impulsar la construcció de la sagristia i la rectoria, així com l’adquisició de les imatges de Santa Maria i Sant Joan i la primera campana, beneïda el 24 de desembre del 1860.
El 25 d’agost del 1865 Mn. Albanell fou destinat a la Parròquia de Fontrubí.
El 29 de desembre del 1867 el bisbe de Barcelona, Dr. Pantaleó Montserrat, firmà el decret de constitució de la Parròquia, que segons plànols aprovats per la Reina Isabel II, comprenia la part del municipi de Tiana que actualment conforma la nostra vila.
Inicialment (pot ser per que la primera imatge fou la Verge Maria asseguda damunt un àliga) la parròquia es va registrar com Santa Maria de Montgat, tot i que al cap de pocs anys es varen reunir els veïns i el vicari i decidiren que el patró seria Sant Joan. Es així com passà a denominar-se Sant Joan de Montgat, encara que durant uns anys s’utilitzà indistintament qualsevol de les dues advocacions i en alguna ocasió les dues plegades, es a dir, Sant Joan i Santa Maria de Montgat.
La vigília de Nadal de l’any 1860 Mn. Antoni Fàbregas beneí el primer campanar, dels anomenats d’espadanya o de cadireta i la campana que, amb un cost de 75 duros, fou pagada em part pel bisbe i part pers subscripció popular. Aquesta es la mateixa campana que ens marca els tocs de les hores en l’actual rellotge del campanar.
No fou fins l’any 1900 en que, a iniciativa de Mn. Roc Comas es va substituir l’antic campanar d’espadanya per l’actual torre. Així el 22 de juny d’aquell any el bisbe Josep Morgades beneí les dues campanes i el rellotge. El rellotge fou pagat per na Joana Foix, de Can Ribas, i les campanes per Mn. Roc i per subscripció popular.
Aquestes campanes foren destruïdes duran la guerra civil i pel Nadal de l’any 1943 es reformà el campanar i es beneïren les actuals.
Cap l’any 1974 es va substituir la maquinaria del rellotge per una de més moderna, que estalviava la feina de donar-li corda manualment. Algunes de les peces del antic rellotge restaren abandonades a les golfes del temple fins que, a iniciativa de Mn. Salvador Solà, ha sigut reconstruït pel montgatí Salvador Casas i Mora.