Els maduixaires del Maresme es resignen a una producció mínima però «de qualitat immillorable»
La preuada maduixa que es cultiva al Maresme es resisteix a desaparèixer. Els pocs pagesos que encara hi aposten admeten que la producció no pot competir amb la que ve del sud de l’Estat espanyol, però a canvi ells ofereixen «una qualitat immillorable». Els maduixaires tenen en els restauradors i els mercats de proximitat els seus ferms defensors. Per aquest motiu volen potenciar aquest tret singular a través d’unes jornades gastronòmiques, en què aquest fruit és el protagonista indiscutible.
«Igual que no és el mateix un pernil del país que un d’ibèric, tampoc ho són les maduixes de Huelva i les del Maresme.» Maria Teresa Bruguera i Juan Crespo són els últims pagesos que queden a Sant Iscle de Vallalta que encara confien en el conreu d’aquesta fruita. Per ells, la producció massiva que arriba del sud d’Espanya no representa cap competència ferotge perquè han trobat clients fidels que valoren la qualitat d’aquest producte autòcton i ajuden perquè no desaparegui. «La nostra és més dolça, aromàtica, intensa i fresca. Té gust de maduixa com les d’abans», comenta Bruguera.
Els pagesos creuen que la progressiva disminució de la producció, que ara ja no supera el milió de quilos anuals quan fa vint anys era de 30 milions i representava el 5% de la producció a l’Estat, no és degut tant a la guerra de preus amb les de Huelva sinó a la falta d’un relleu generacional. No parlen de crisi però el seu conreu està en un moment molt delicat amenaçat per la competència d’altres varietats més econòmiques però de menys qualitat. El maduixot del Maresme es conrea en pendents de muntanya, cosa que encara dificulta més la feina als agricultors, que és gairebé artesanal, però aquestes condicions afavoreixen també les característiques de la maduixa i inevitablement la fan més cara. Tot i això, l’arribada als grans mercats centrals de la maduixa del sud de l’Estat ha obligat els productors de la Vallalta a abaixar-ne el preu. «D’1,6 a 1,8 euros se sol passar a 0,8 o 1 euro que es fa pagar la de Huelva», diu Crespo. L’especialització en les varietats del Maresme, on sobresurt la coneguda pájaro i oferir una «excel·lent qualitat». és la recepta que segueixen per evitar la crisi.