Tot Montgat

L’any 985, el califa de Còrdova. Al-Mansur, posà setge a Barcelona, que va caure sota les armes serraïnes el 6 de juliol.

Prèviament a la caiguda de Barcelona, les tropes d’al-Mansur s’apoderaren dels monestirs que hi havia extramurs de la ciutat: Sant Cugat, Sant Pau del Camp i Sant Pere de les Puelles. Aquests fets portaren com a conseqüència la destrucció del important arxiu d’aquest darrer monestir i la mort o el segrestament de les monges, entre elles l’Abadessa Matruy, que fou portada presonera a Mallorca.

Recuperada la ciutat de Barcelona l’any següent, 986, pel Comte Borrell II, es va reanudar la vida monàstica, dirigida per la seva germana Adelaida, coneguda per Bonafilla, fins aleshores superiora del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, tot i que el que no es va poder recuperar va ser la riquesa documental del seu arxiu.

Amb la pèrdua de l’arxiu van desaparèixer tots els documents de propietat dels béns del Monestir. Això va fer que, amb el consentiment del Comte Borrell i del Bisbe Vivas, es designés un jurat que prengué declaració a l’Abadessa Bonafilla i a d’altres testimonis, davant l’altar de Sant Pere, de totes les possessions del Monestir dels quals s’havien perdut els títols de propietat.

Aquest testimoniatge, fet el primer de gener de l’any 991, fou redactat pel jutge Bonhom, amb la signatura de l’Abadessa i dels jutges i testimonis que intervingueren en l’acte i inclou el següent paràgraf: “Item uidimus et audiuimus diversa munificentia de monte Chato usque in cenobio Sancti Pauli de mare usque in ipso montium cacumine per uariis et uilullis que in hujus terminis..”.

Aquest document, el primer en que trobem escrit el nom de Montgat (tot i que no en la grafia actual) va desaparèixer en les nombroses expoliacions sofertes pel Monestir, si bé ens resta una còpia del segle XV que es conserva a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona.