Tot Montgat

Les diverses excavacions efectuades al llarg dels anys ens han demostrat l’existència (uns 3500 anys a. de C.) d’assentaments neolítics, per les nombroses troballes, especialment en la zona dels turons d’en Seriol i d’en Matas, que separen els termes de Montgat i Badalona, així com a la zona de Les Guixeres del carrer de Manresà, zona rica en coves utilitzades pels nostres avantpassats. Tanmateix a la bòbila d’en Jordana es trobà un enterrament neolític i al Rocar, al límit amb Alella, dues puntes de destral de sílex.

Cap l’any 2000 al 500 a. de C. existí un assentament ibèric al cim del Turó de Montgat, probablement depenent del de Turó d’en Boscà, de Badalona, ja que, tot i la destrucció de la major part del Turó, s’han pogut recollir nombroses restes ceràmiques, incloent-hi diverses àmfores i tres sitges d’enterrament força malmeses en els treballs de construcció de la carretera i de les quals solament en queden alguns fragments, així com agulles, monedes, etc. Cal dir que segons alguns estudiosos, també hi podria haver població grega, procedent d’Empúries.

Pel que fa a l’època romana, cal esmentar el fet de que fou documentat per primera vegada el Turó de Montgat, si bé amb el nom de “Promonturium Lunarium”, descripció feta pel geògraf grec Claudi Ptolomeu el S. II de la nostra era.

La proximitat amb “Betulo” (l’actual Badalona) i el fet de que Montgat fos travessat per la Via Augusta, que anava des de Gades (Cadis) fins a Roma, fa que s’hi trobessin diverses vil·les (masies): Can Cutxet, Can Alzina, Can Ventura, Can Regent, Can Estela, Can Jordana, etc., de les quals s’han localitzat nombrosos vestigis, els darrers al efectuar els fonaments per la construcció de la actual Can Alsina, amb la troballa d’un vas campanià, barrejat amb restes de ceràmica ibèrica.

Cal fer esment de l’anotació de l’historiador Pascual Madoz que el 1848 escriu, referint-se a Montgat: “Se infiere que debió existir antiguamente en este término una población numerosa y mercantil por las ruinas que se ven de dos extensos cementerios, vestigios de edificios con hornos de cal y ladrillos, y otras particularidades, como por el pedazo de muelle con argollas de hierro para amarrar embarcaciones, que descubrió en la playa del mar un fuerte temporal.”. Això fa suposar que en la zona del Barri Antic hi hauria un petit port. Dissortadament la poca cura que tingueren amb la construcció de la carretera i la destrucció del Turó, malmeteren per sempre la riquesa arqueològica del nostre poble.