Tot Montgat

El Ministeri de Foment té avui en obres menys d’una quarta part dels projectes pendents als principals eixos viaris de l’Estat a Catalunya com són la conversió en autovia de l’N-340 des d’Alcanar fins a Abrera per connectar amb el futur quart cinturó de Barcelona i de l’N-II des de Montgat fins a la frontera francesa. L’informe sobre l’estat de l’execució de les infraestructures que ahir el conseller Nadal va presentar al consell executiu del govern explica la situació de 35 projectes principals.

El Ministeri de Foment té en tramitació o en obres els projectes dels principals eixos viaris estatals a Catalunya, que estan en procés de conversió en autovies: l’eix mediterrani que conforma l’actual N-340 des de les Terres de l’Ebre fins a constituir-se en la quarta circumval·lació de l’àrea metropolitana de Barcelona, l’eix de l’N-II des del Maresme fins a la frontera francesa a través de les comarques gironines i l’eix de Tarragona a Lleida i Aragó de l’N-240. Junt amb la modernització dels eixos pirinencs de l’N-260, l’N-145 i l’N-230 i de l’eix de Ponent de l’N-420, el ministeri té sobre la taula 35 projectes corresponents a trams per executar d’aquestes carreteres principals, pressupostats en 3.600 milions d’euros. Segons l’informe presentat pel conseller de Política Territorial, només vuit d’aquests projectes estan avui en obres sobre el territori. En 11 trams més de carreteres hi ha els projectes constructius en redacció, en 7 s’està pendent de la declaració d’impacte ambiental i en 9, els més endarrerits, encara es redacta l’estudi informatiu inicial. L’eix més avançat és el desdoblament de l’N-340 al Camp de Tarragona, on l’autovia ja es construeix de Vandellòs a Vila-seca i en la variant de Tarragona. Però el tram que ha de descongestionar aquesta carretera fins a Vilafranca i Abrera encara es troba en la redacció de la declaració d’impacte fins al Penedès i en estudi informatiu fins al Baix Llobregat. L’informe governamental també fotografia l’estat actual d’execució de 35 actuacions de la Generalitat a les carreteres catalanes. Gairebé la meitat estan en obres actualment, 6 tenen el projecte constructiu en redacció, i el desdoblament de l’eix transversal està adjudicat i, ahir mateix, el consell executiu en declarava l’ocupació urgent de béns per poder començar els treballs entre finals d’enguany i l’any vinent.

Lelgir més »

Tres vaixells de la companyia Baleària no van poder sortir ahir del port de Barcelona cap a Palma de Mallorca i Maó a causa del mal estat de la mar. La companyia aeronàutica va suspendre tres serveis d’alta velocitat i va desviar els usuaris afectats a d’altres serveis convencionals. La forta maror que es va registrar ahir al litoral barceloní va impedir que els dos vaixells que havien de sortir del port de Barcelona en direcció a Palma de Mallorca a dos quarts de cinc de la tarda i a les cinc es programessin per a la nit. La sortida del vaixell que havia de partir del port de Barcelona cap a Maó a les cinc, també es va haver de programar cap a la mitjanit.

Ahir, la mala mar també va fer hissar la bandera vermella en 69 platges catalanes. En 66 casos per l’estat de la mar, i en tres per les condicions de salubritat de l’aigua, afectada per les últimes pluges.

La costa més afectada per la llevantada va ser la de la demarcació de Barcelona. Mataró, Badalona, Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Cabrera de Mar, Pineda i Vilassar de Mar van hissar la bandera d’alerta. També les de Montgat, la del Prat de Llobregat i Viladecans van quedar tancades. Al camp de Tarragona, la vermella es va hissar a les platges de Calafell, Cunit, el Vendrell, Roda de Barà, Vila-seca, l’Ametlla i Deltebre. Les platges de l’Ampolla van haver de tancar per les condicions de l’aigua.

El fet que sempre que cauen grans xàfecs a la costa central catalana les platges de Badalona acabin com unes de les més malparades del litoral ja no comença a ser notícia. Ahir, per segon dia consecutiu, i a causa del mal estat de l’aigua, en quatre trams de platja –Pont-Estació Petroli, Platja del Pont d’en Botifarreta-Pescadors, Cristall-Barca Maria i, a la tarda, platja de la Mora– hi va onejar la bandera vermella. Un dia abans, diumenge, de les sis platges amb bandera vermella que es van hissar a tot Catalunya, quatre eren de Badalona, la majoria afectades per la brutícia a la superfície del mar. De fet, fa un parell de setmanes, quan va caure el primer xàfec de l’estiu, Badalona va ser gairebé la primera ciutat a patir-ne les conseqüències quan un col·lector va vessar aigües residuals al mar i a les nou platges del litoral badaloní s’hi va prohibir el bany. D’altra banda, la bandera groga va onejar ahir a Sant Adrià de Besòs i a Montgat per l’estat de l’aigua i les condicions del mar, respectivament.

La carretera N-II al pas per la comarca del Maresme és una de les més perilloses de l’Estat espanyol. És una infraestructura que ha quedat antiga perquè es va construir a final dels anys seixanta. Al mateix temps es construïa l’autopista C-32, la primera que va ser de peatge. En aquests més de trenta anys les millores que s’han fet han estat escasses i els debats sobre la mobilitat –la comarca és molt estreta i en poc territori hi ha la via del tren, l’N-II i l’autopista– no arriben a una solució definitiva. Del 2002 al 2005 van morir onze persones a l’N-II, entre Montgat i Cabrera de Mar, i 76 més van resultar ferides de pronòstic greu. En total hi va haver 72 accidents, un 42% dels quals van ser col·lisions frontals i envestides laterals. A aquests accidents també s’hi ha de sumar l’atropellament d’onze vianants. La mort de l’alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle (CiU), el febrer passat en un accident de moto a l’N-II ha tornat a posar de manifest –si encara hi havia algun dubte– la perillositat d’aquesta carretera i de les mesures que calia prendre per fer-ne una via més segura. Però el que havia de convertir-se en una solució a mitjà termini s’ha acabat convertint en un altre entrebanc que critiquen els polítics locals i les plataformes ciutadanes perquè veuen que les obres que s’estan fent no serviran per evitar més accidents. A aquests semàfors i passos de vianants que s’incorporen també s’hi hauran de sumar les vuit rotondes que s’han de construir. Es calcula que a final del 2008 ja podrien estar totalment enllestides. Segons els estudis fets per Trànsit, la implantació d’aquestes mesures provocarà que el temps per recórrer el tram que separa Montgat de Cabrera de Mar s’incrementi entre 5 i 8 minuts. Tot i això, s’assegura que el sistema de rotondes farà que els vehicles passin menys estona aturats.

El Ministeri de Foment també ha subhastat el contracte per iniciar les obres de rehabilitació del ferm de la carretera N-II a l’Alt Maresme, en el tram entre Arenys de Mar i Tordera. El pressupost, en aquest cas, ascendeix a 8,1 milions d’euros, i els treballs tenen com a finalitat la millora del paviment i la senyalització d’aquests gairebé 30 quilòmetres de via. En concret, els treballs es faran entre els punts quilomètrics 655,35 i 680 i entre els 682 i 686,40. El projecte donarà continuïtat a les obres que ja s’han enllestit a la zona sud i centre de la comarca del Maresme, entre els municipis de Montgat i Caldes d’Estrac.

Aquesta darrera actuació, que va costar 4,1 milions d’euros al ministeri, es va fer també amb la intenció d’augmentar la seguretat viària i la comoditat dels conductors, i es va portar a terme en alguns dels trams que estan considerats dels més perillosos per l’alt nivell d’accidentalitat i víctimes mortals que s’hi produeixen.