Tot Montgat

L’advocació de Sant Joan a Montgat ve d’antic. Ja el 1400 es construeix una capella dedicada a Sant Joan, Sant Roc i Sant Sebastià, que, en un contracte firmat el 7 de gener de 1522 pel notari Pere Celitons, s’indica que es trobava situada dalt el Turó de Montgat, a prop del Castell.

Així mateix en un curiós inventari fet el 28 d’abril del 1635 del mobiliari i estris que hi havia a la torre de Montgat s’hi relacionaven creus, missals, calze, patena, guarniments d’altar, casulles, etc. i tot el necessari per les celebracions litúrgiques de la Capella de Sant Joan, Sant Sebastià i Sant Roc, així com la roba de la capella que guardava en Pere Matheu “a casa seva de baix” (Ca l’Alsina).

Lelgir més »

Les vil·les eren mansions rurals, equivalents a les actuals masies. Normalment estaven dividides en tres parts: una de caire més luxós en la que hi vivien els propietaris, un altre destinada als treballadors lliures, els esclaus i el bestiar, i una tercera amb el graner, cellers i sitges i magatzems.

Dins el terme històric de Tiana s’han localitzat nombroses restes que demostren la existència d’aquestes vil·les, algunes probables i d’altres documentades amb tota seguretat:

“La Pedrera”, situada a la carretera de Badalona a Tiana, a l’alçada del Mas Ram.

“Can Sentromà”, la més important per les restes trobades, gràcies a les nombroses prospeccions efectuades pel seu propietari, Epifani de Fortuny.

Lelgir més »

Abans que en el transcurs del temps, i principalment en el darrer segle, fos modificada la seva topografia per la mà de l’home, Montgat era una barrera natural que separava físicament les actuals comarques del Barcelonès i el Maresme. A diferència de la plana de Badalona que era un extens sorral, i del litoral d’El Masnou fins a Mataró que forma un llarg llenç de platges i maresmes, i que per les seves característiques donà nom a la comarca, Montgat està format per un conjunt de turons que arribaven pràcticament fins a la línia de la platja, tret del que dona nom al poble i que s’endinsava dins el mar de manera semblant a la muntanya de Montjuïc, i que ha sigut pràcticament escapçat per l’extracció de la pedra emprada en la construcció de la línia del ferrocarril. Aquests turons estaven separats per diverses rieres: La riera de Tiana (Sant Jordi), entre el turó d’en Seriol i les Bateries; la riera de Montgat, entre el Turó del mateix nom i el de Can Ribas, actualment desapareguda per la urbanització dels barris de la Colònia Argentina i del Turó del Mar; la riera d’en Font, entre can Ribas i can Pallejà i finalment la riera d’en Miquel Matas i la de l’Huguera, al límit amb el terme d’el Masnou.

Lelgir més »

Les diverses excavacions efectuades al llarg dels anys ens han demostrat l’existència (uns 3500 anys a. de C.) d’assentaments neolítics, per les nombroses troballes, especialment en la zona dels turons d’en Seriol i d’en Matas, que separen els termes de Montgat i Badalona, així com a la zona de Les Guixeres del carrer de Manresà, zona rica en coves utilitzades pels nostres avantpassats. Tanmateix a la bòbila d’en Jordana es trobà un enterrament neolític i al Rocar, al límit amb Alella, dues puntes de destral de sílex.

Cap l’any 2000 al 500 a. de C. existí un assentament ibèric al cim del Turó de Montgat, probablement depenent del de Turó d’en Boscà, de Badalona, ja que, tot i la destrucció de la major part del Turó, s’han pogut recollir nombroses restes ceràmiques, incloent-hi diverses àmfores i tres sitges d’enterrament força malmeses en els treballs de construcció de la carretera i de les quals solament en queden alguns fragments, així com agulles, monedes, etc. Cal dir que segons alguns estudiosos, també hi podria haver població grega, procedent d’Empúries.

Lelgir més »

Són diverses les versions que s’han donat sobre el nom de Montgat, totes elles del tot inversemblants i, si mes no, prou curioses:

Una d’elles ens diu que damunt el turó hi havia un temple ibèric dedicat a la deessa Hecate (Lluna). Això feu que es denominés Mons Hecate.
Un altre versió ens dona l’origen també en l’època ibèrica i ens diu que Montgat vol dir muntanya de roca.
Una tercera hipòtesi ens diu que es un derivat de Mont Cato, en honor del polític romà Cató.
Finalment la més popular ens diu que Montgat deu el seu nom a que, des de mar endins el turó semblava un gat.
Podriem trovar infinitat de versions sobre l’origen del nom del nostre poble, encara que, fins ara no se n’ha trobat cap provada científicament.

Lelgir més »