Despuntava el mes d’agost i ens va deixar l’Eudald Núñez, un home de personalitat singular que sobretot era bo, i que amb una discreta notorietat, evidenciava els valors d’una gran persona. Amb l’Eudald era fàcil sintonitzar i resultava difícil desconnectar. Sempre treballava amb col·lectius interessats a assolir el desenvolupament de projectes socials, dels quals acostumava a ser el pal de paller, teixint una xarxa al seu entorn. He de dir que m’he trobat força bé «atrapat» en aquesta xarxa. Entusiasta, treballador, responsable. Un home d’idees, un home amb valors, valors actius i transformadors, davant proclames liberals que, molt sovint, només són paraules buides.
A vegades, per sort, ens trobem que enfront de les qüestions a les quals hem de donar resposta en la nostra societat, hi ha persones que soles, col·lectivament o en organitzacions, assumeixen responsabilitats i donen solucions fonamentades en els seus valors ètics i morals.
L’Eudald, militant convençut en el camp de les accions socials, especialment amb joves a l’entorn del moviment escolta, era una d’aquestes persones; persones que no dubten a renunciar a la seva esperança personal i legítima, per convertir-la en una esperança per a tothom.
Lelgir més »